Las relaciones amorosas en la ficción seriada. Lenguaje audiovisual e imaginarios sociales

Sue Aran Rampos

doi:10.31921/doxacom.n13a6

Autores/as

Sue Aran Rampos Universitat Ramon Llul http://orcid.org/0000-0001-6664-0172

DOI:

https://doi.org/10.31921/doxacom.n13a6

Palabras clave:

Televisión, educación mediática, amor, imaginarios sociales, interpretación

Resumen

La presente investigación observa entre estudiantes de Master del Institut of Education de la Universidad de Londres los conocimientos que intervienen en su interpretación de la representación de las relaciones amorosas en la ficción seriada televisiva. El marco teórico está en el trabajo del grupo de investigación RETEVIS (Medina et al., 2008; Aran, Medina, Rodrigo, 2010), y se defiende una noción de educación mediática (Buckingham, 2003) que supera la estricta alfabetización en la “gramática” audiovisual. A partir de entrevistas y focus group, se observa la eficacia del conocimiento en lenguaje audiovisual en la elaboración de un discurso analítico y crítico sobre el dispositivo escénico y los contenidos estereotipados, y una demanda de nuevos modelos amorosos en la oferta de ficción.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Sue Aran Rampos, Universitat Ramon Llul

Professora titular en Comunicació Audiovisual (URL). Aceditada com a agregada per l'AQU, té dos trams de recerca reconeguts i un tercer viu. Categoria docentia Sènior. Doctora en Comunicació Audiovisual (URL) i filòloga de formació (UAB). Investigadora del grup de recerca CONinCOM (URL) des dels seus inicis, des del 2014 forma part del Grup de recerca reconegut DigiLab, Media, Strategie and Regulation (URL). En l'actualitat coordina el grup de recerca en Representacions mediàtiques i Imaginaris socials (URL-UPF-UB-UPC) i és la investigadora principal de l'equip de recerca "YouTube: joves i valors aspiracionals" (URL-UPF-Campus Mataró-UB), que va rebre un ajut del CAC el juliol '16. Collabora com avaluadora de l'Agència Nacional d'Avaluació i Prospectiva (ANEP) des de 2006, amb el Programa de beques de "la Caixa" (2008) i amb l'Agència Andalusa d'Avaluació, així com en diverses publicacions d'impacte. La seva tesi doctoral, amb el títol Representació mediàtica i percepció social de la violència en la ficció, va rebre el 2009 el primer Premi CAC a la Investigació sobre Comunicació Audiovisual. En la seva formació acadèmica consten Màsters en 'Realització i Producció en vídeo i televisió' (UPC) i en 'Comunicació Audiovisual i Publicitària' (UAB), així com un Postgrau en 'Estudis sobre públics i audiències en cinema i televisió' (URL) . Ha estat Visiting Academic al IOE (Institut of Education) de la Universitat de Londres (2010). Professora d'assignatures troncals i de seminaris especialitzats en llenguatge i retòrica audiovisual, educació mediàtica i ètica de la comunicació a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna (URL) des dels seus inicis (1994), prèviament ha treballat en cinema, televisió i producció publicitària (Tv3, televisió de Catalunya; Group Films, Ovideo, Tesauro...). Directora del departament de Comunicació Audiovisual de la FCB (2000-2004). Membre del Jurat Internacional dels Premis Emmy en la categoria europea de produccions televisives per a la infància i la joventut (2006). Membre del Jurat dels Premis Cultura, Generalitat de Catalunya (2009, 2010). Membre del Jurat dels Premis Civisme Serrat i Moret, Dep. Benestar Social i Família, Generalitat de Catalunya (des del 2010). Jurat dels Premis CAC a les escoles des del 2013. Vicepresidenta del Fòrum de persones d'entitats usuàries de l'audiovisual. Escollida pel Parlament de Catalunya Membre del Consell Assessor de Continguts i Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Citas

Ang, I. (1996): Watching Dallas. Soap opera and the melodramatic imagination. Londres: Routledge.

Aran, S.; Medina, P.; Rodrigo, M. (2010): “Management of emotions in american fiction series: when being (and feeling like) woman sales”, IJART , volumen 4 (issue 1/2, en prensa).

Aran, S. (2008): Representació mediàtica i percepció social de la violència en la ficció. Estudi de cas: la interpretació dels in- fants de la violència en la ficció televisiva infantil. Tesis doctoral (URL). Barcelona, 2008. http://www.cac.cat/web/ recerca/estudis/ llistat Consulta: 5 de diciembre 2010

Bazin, A. (1990): ¿Qué es el cine? Madrid: Rialp.

Bordwell, D.; Thompson, K. (1996): La narración en el cine de ficción. Barcelona: Paidós.

Buckingham, D (2003): Media Education. Literacy, learning and contemporary culture. Cambridge: Polity.

Buckingham, D.; Domaille, K. (2001): Where are we going and how can we get there?: general findings from the UNESCO Youth Media Education Survey 2001. Unesco, 2001. Disponible en línea en: http://www.european-mediaculture.org/file- admin/ bibliothek/english/buckingham_where/buckingham_where. pdf [Consulta: 30 de junio de 2011]

Butler, J. (1990): Gender Trouble: Feminism and the Subversion of Identity. Londres: Routledge.

Courtin, J. et al. (2004): La historia más bella del amor. Barcelona: Anagrama.

Ferrés, J. (2006): “La competència en comunicació audiovisual: proposta articulada de dimensions i indicadors”. Quaderns del CAC, núm. 25, mayo-agosto 2006, pp.9-17. Disponible en línea en: http://www.cac.cat/web/recerca/quaderns/heme- roteca/ [Consulta: 30 de junio de 2011].

Fòrum d’entitats de persones usuaries de l’audiovisual (2006): “L’educació en comunicació audiovisual: perspectives i pro- postes d’actuació a Catalunya”. Quaderns del CAC, núm. 25, mayo-agosto 2006, pp.19-27. Disponible en línea en: http://www.cac.cat/web/recerca/quaderns/hemeroteca/ [Consulta: 30 de junio de 2011]

Funge, E. (1998): “Rethinking representation: Media Studies and the posmodern teenager”, English and Media Magazine, no 39, pp. 33-36.

Galán, E. (2007): La imagen social de la mujer en las series de ficción. Cáceres: Universidad de Extremadura.

Markale, J. (2006): El amor cortés o la pareja infernal. Palma de Mallorca: José J. de Olañeta.

McRobbie, A. (2004): Post-feminism and Popular Culture. Routledge. Feminist Media Studies Vol. 4, No. 3, 2004.

Medina, P.; Rodrigo, M. (2009): “Análisis de la estructura narrativa del discurso amoroso en la ficción audiovisual. Estudio de caso: "Los Serrano" y "Porca Misèria"”. Zer, pp. 83-101.

Medina, P.; Rodrigo, M.; Aran, S.; Munté, R.-A.; Tharrats, J. (2008): “Els models d’amor en la ficció televisiva seriada. Estudi de cas: “Porca Misèria”, Quaderns del CAC, 29, 81-90.

Medina, P.; Aran, S.; Rodrigo, M.; Munté, R.-A.; Tharrats, J. (2007): Violència simbòlica i models amorosos en la ficció televi- siva seriada per al consum adolescent i juvenil. Estudi de cas (“Porca Misèria”)”. Informe de Investigación del Proyecto financiado por el Consell de l’Audiovisual de Catalunya www.cac.cat

Medina, P.; Aran, S.; Rodrigo, M.; Munté, R.-A.; Estrada, A,; Medina, A.; Tharrats, J. (2007b): I tu, de què vas? La perspectiva de gènere en la relació de parella. Projecte formatiu per a la coeducació. Informe de Investigación del Proyecto financiado por el Institut Català de les Dones.

Medina, P.; Rodrigo, M.; Aran, S. et al. (2006): La representación del discurso amoroso en la ficción audiovisual: ¿creativi- dad limitada?. Las encrucijadas de la comunicación: límites y transgresiones. IV Congrés Internacional Comunicació i Realitat, Barcelona Trípodos, Extra 2007, pp. 705-718.

Monereo, C.; Castelló, M. et al. (2009): “Las bases psicoeducativas del proyecto PISA como guía para el cambio en las con- cepciones y prácticas del profesorado de secundaria”. Infancia y aprendizaje, 32 (3), pp. 421-447.

Oliva, M. (2006): “Panoràmica de l’educació en comunicació audiovisual”. Quaderns del CAC, núm. 25, mayo-agosto 2006, pp. 29-39. Disponible en línea en: http://www.cac.cat/web/recerca/quaderns/hemeroteca/ [Consulta: 30 de junio de 2011]

Sternberg, R.J. (1989): El triángulo del amor. Intimidad, pasión y compromiso. Barcelona: Paidós.

Sternberg, R. J. (2000): La experiencia del amor. La evolución de la relación amorosa a lo largo del tiempo. Barcelona: Paidós.

Thompson, B. J. (1998): Los media y la modernidad. Una teoría de los medios de comunicación. Barcelona: Paidós.

Williams, R. (1975): The Long Revolution. Londres: Penguin.